You are here

Conclusions de l’ITeC sobre l’informe Euroconstruct d’estiu

Dos terceres parts del mercat europeu aspiren a recuperar-se en dos anys

La pandèmia ha provocat que 8 dels 19 països de la xarxa Euroconstruct hagin paralitzat obres temporalment. Ha provocat també un brusc increment de la despesa pública que està posant a prova els mecanismes econòmics a nivell nacional i comunitari, restant capacitat inversora als promotors públics. Malgrat tot, no semblen estar amenaçats ni els fonaments de demanda (més enllà d'alguns nínxols de mercat molt delimitats) ni la disponibilitat de finançament. Es tracta per tant d'una crisi inèdita, per a la qual no serveixen massa els precedents de crisis anteriors.

La previsió contempla un descens de producció del -11,5% en 2020, després del qual el rebot es començarà a notar en 2021 (+6%) i continuarà en 2022 (+3,5%). Aquest recorregut és molt semblant al que s'espera per al conjunt de l'economia, amb una excepció: mentre que el PIB té previst acabar en 2022 a nivells del 2019, en el cas del sector construcció encara quedaria un 3% per sota.

Com que l'afectació econòmica serà desigual entre països, sumat al fet que cada país es trobava en un punt diferent del cicle immobiliari, és comprensible que l'evolució prevista del sector construcció difereixi d'un país a un altre. Encara que el conjunt dels 19 països no arribarà a l'anomenada “recuperació en V”, hi ha 7 països que individualment sí que l'aconseguiran, alguns d'ells amb força claredat. Hi ha uns altres 4 països que es quedaran curts per un marge molt petit, al voltant de l'1%, entre els quals es troben França i Alemanya. Si sumem les quotes de mercat dels dos grups, obtenim que en 2022 un 67% del mercat europeu estarà una altra vegada produint a nivells molt pròxims als de 2019, o fins i tot superiors.

Situació i previsions a Espanya: 
Farà falta més temps que a Europa, però el sector construcció espanyol aspira a la recuperació.

El sector construcció espanyol ha operat amb unes limitacions en les obres que han estat superiors a les de molts altres països europeus, la qual cosa explica que la caiguda de producció prevista per al 2020 (-15%) també sigui superior a la mitjana. Es confia que part de l'obra no executada en 2020 s'acabarà executant en 2021, de manera que el rebot de la producció (+6%) sí que serà comparable al de la resta de països. En canvi, després d'haver esgotat aquest paquet de projectes endarrerits, la projecció per al 2022 es torna molt més moderada (+2,5%). En conseqüència, la producció al tancament de 2022 encara estarà un 7,6% per sota de la de 2019. Recuperar els nivells de 2019 continua sent un objectiu a l'abast, però caldrà un termini més llarg que el període de previsió d'aquest informe.

En la construcció residencial es perceben un parell de vulnerabilitats que faran que l’impacte del 2020 se senti amb més intensitat (-17%). D'una banda, l'habitatge era el segment més dinàmic abans de l'arribada del coronavirus i el que més s'havia atrevit a abandonar la seguretat de les àrees de major demanda i començava a explorar aquelles àrees intermèdies que s'havien incorporat més tard a la recuperació. D'altra banda, costa més acceptar la premissa, recurrent a la majoria d'Europa, segons la qual la demanda no es ressentirà. Malgrat tot, no sembla haver-hi raons per a descartar un rebot productiu per a 2021 (+9%) i 2022 (+4,5%) si considerem que en els últims anys s'ha construït molt poc estoc superflu, i que la dimensió i el model de negoci de les empreses promotores actuals tenen poc a veure amb les del 2008.

La construcció no residencial podria patir un 2020 lleugerament menys traumàtic (-14%) a causa de la inèrcia extra que proporciona operar amb projectes de major escala. A més, previ a la pandèmia el mercat no residencial es trobava en un punt del cicle immobiliari menys avançat que el de l'habitatge. Això significa que la cartera de projectes no estava en absolut sobredimensionada, ni quantitativament ni en termes de risc, de manera que no es donen les condicions per a una cancel·lació de projectes com la de l'anterior crisi financera. La reacció prevista per a 2021 (+5,5%) i 2022 (+2,5%) és menys intensa que en l'habitatge, perquè encara que hi haurà segments de mercat capaços de recuperar terreny amb relativa facilitat (logística, oficines), a la resta els costarà sortir de l'estancament. Els recursos extraordinaris que es destinaran a sanitat i educació donaran prioritat a la despesa en personal i equip, i difícilment es traduiran en construcció.

L'enginyeria civil té possibilitats de suportar millor que l'edificació el primer impacte de la crisi en 2020 (-7,5%), considerant que ha estat el subsector on les restriccions estan sent més suportables. En canvi, en els anys següents la situació es podria invertir, i la construcció d'infraestructures podria tenir més dificultats per a recuperar-se. Els pressupostos públics i els programes extraordinaris es dedicaran a sufragar la despesa extra provocada per la pandèmia i les seves seqüeles en l'ocupació, de manera que és molt dubtós que s’atorgui massa prioritat a l'obra pública. Com en el cas de l'edificació, la producció que no s'ha pogut executar en 2020 servirà per a millorar els resultats de 2021 (4,1%). Igualment, l'obra local que previsiblement aparegui com a preludi de les eleccions municipals del 2023 contribuirà a evitar l'estancament en 2022 (+1,5%). Per nínxols de mercat, sembla just atorgar algun avantatge a aquells més susceptibles de ser encaixats en el Pacte Verd Europeu.

Més informació i gràfiques 

Presentació powerpoint