You are here

L'Enginyeria és un Grau: Set mesures per enfortir la professió d'enginyer

“L’Enginyeria és un grau” es va celebrar el 23 de novembre de 2018. Aquesta jornada va ser organitzada per la METGEC, formada per catorze corporacions, que representen uns 15.000 col·legiats i associats a Catalunya. Entre les seves funcions hi ha la defensa de la professió d’enginyer de manera conjunta i la posada en valor de l’enginyeria davant els empresaris, l’Administració i la societat en general.

Els enginyers hem vist, en els últims anys, que les administracions convoquen oposicions sense comptar amb els graduats, que les empreses contracten professionals sense conèixer l’oferta acadèmica i que els estudiants d’enginyeria cada cop són menys i estan més insatisfets.

Davant d’aquesta situació, no podem quedar-nos amb els braços plegats. I és per això que des de la Mesa d’Enginyeria Tècnica i de Graduats en Enginyeria de Catalunya (METGEC) presentem el document que teniu a les mans. Aquest text ha estat fruit d’una trobada en què es va debatre sobre els graus en enginyeria amb
representants de les empreses, les universitats i els col·legis professionals.

Amb les següents propostes pretenem reforçar una professió cabdal en la societat d’avui:

  1. Lluitar perquè les administracions incloguin els graduats al nivell A. La llei diu que els enginyers graduats poden accedir als nivells A1 i A2 de l’Administració, però en moltes convocatòries públiques d’ocupació això no es compleix.
  2. Fomentar l’habilitació professional. Tal com es fa a bona part d’Europa, l’habilitació professional hauria de ser valorada per exercir la professió d’enginyer. És a dir, la demostració de les competències adquirides a partir de l’experiència laboral. L’enginyeria és un sector que canvia constantment i aquesta iniciativa aporta seguretat al mercat.
  3. Valorar la col·legiació en la funció pública. En els supòsits vigents de col·legiació obligatòria en l’àmbit de l’enginyeria, cal estar col·legiat per exercir d’enginyer en qualsevol de les seves modalitats, inclosa la dependència administrativa, institucional o funcionarial. Per aquest motiu reclamem a les administracions el compliment de la llei, ja sigui per als actuals enginyers, funcionaris, interins o contractats, com per a les noves incorporacions.
  4. Frenar la davallada d’estudiants a les enginyeries. Les dades ens avisen que el nombre d’alumnes que estudien enginyeria és cada cop més baix, que l’alumnat no queda tan satisfet com en altres estudis i que no s’està aconseguint atraure les noies a aquestes carreres. És imprescindible posar-hi remei.
  5. Simplificar el catàleg de titulacions de grau. Hi ha un desconeixement important per part d’estudiants i empresaris sobre les titulacions ofertes. Una explicació d’això és que actualment hi ha més de 50 tipus de graus diferents d’enginyeria a Catalunya.
  6. Diferenciar clarament els graus dels màsters. Els graus donen una formació general i els màsters, una d’avançada de caràcter especialitzat. S’han de separar millor les funcions de tots dos perquè no hi hagi confusions: els graus universitaris són els títols pensats per a l’accés al mercat laboral. Cal tenir en compte que l’existència dels màsters professionalitzadors de dos anys augmenta el desconcert, ja que també són generalistes i perpetuen els dos nivells d’enginyeria com un model únic a Europa. Els enginyers graduats estan al nivell 2 del MECES i al 6 de l’EFQ, com la resta d’enginyers europeus.
  7. Millorar la col·laboració entre empreses i universitats. Traslladar les necessitats del món laboral a l’acadèmic és un imperatiu per donar una formació més d’acord amb la realitat de les empreses. Cal també estrènyer les relacions entre els col·legis i les associacions empresarials per acostar posicions, aprofitar sinèrgies i posar en valor la col·legiació entre els empresaris i les agències de recursos humans.

 

Fitxers adjunts: 
Paraules clau: