26/09/2016
- A més de l’ús d’aquests fangs en prop del 94% per a l’agricultura, la jardineria i la restauració de pedreres, un 1,7% s’ha destinat a valorització energètica i prop del 4,4% restant a dipòsit controlat
- S’aprofita així el 96% del fang generat en el procés de tractament de les 502 depuradores
Les depuradores catalanes han generat prop de 541.600 tones de biosòlids en forma de fang deshidratat durant el 2015, que equivalen a una quantitat de 119.320 tones de matèria seca. Aquesta quantitat suposa un increment del 4% respecte el 2014, quan es van generar 520.843 tones. Del volum total es destinen en prop del 94% per a l’àplicació per al sòl (agricultura, jardineria i restauració de pedreres), en un 1,7% per a la valorització energètica i prop del 4,4% restant a dipòsit controlat.
D’aquesta manera, s’aprofita el 96% dels fangs generats durant el procés de depuració a les 502 depuradores en servei a Catalunya, les quals han tractat i depurat 621 hm3 (sis vegades l’embassament de la Baells, a la comarca del Berguedà).
Compliment dels paràmetres ambientals
De les 541.600 tones de fang generades durant 2015, el 99,9% ha estat sotmès, com a mínim, a un tractament, digestió aeròbia o anaeròbia, compostatge o assecatge tèrmic, abans del seu destí final. A més, els fangs han passat per tot tipus de controls que garanteixen el seu correcte aprofitament i el compliment dels paràmetres ambientals que exigeix la llei.
Des del 2007 es constata un lleu però continuat descens del 2% en la producció d’aquests biosòlids, tot i que hi ha una breu recuperació al llarg de 2015. Això es deu, tot i l’increment en el número de depuradores en servei, a la suma de diversos factors com la pluviometria, l’estalvi en el consum a escala domèstica i a la menor aportació procedent del sector industrial. Aquesta tendència es dóna a la majoria de depuradores de mida mitjana i gran de Catalunya.
Menys assecatge tèrmic
El tipus de tractament al qual s’han sotmès els fangs varia en funció de diferents aspectes. Durant l’any 2015 un 49,3% dels biosòlids van ser sotmesos a digestió a les pròpies depuradores, una part dels quals van ser compostats o assecats posteriorment. El 49,4% de la producció va ser tractada mitjançant compostatge, el 9,6% destinada a plantes d’assecatge tèrmic eficient, el 3,7% a plantes de digestió externes i el 2,3% estabilitzada mitjançant llacunes.
Cal tenir en compte que l’evolució dels preus del mercat energètic i les modificacions normatives aprovades a finals de 2012 i en el transcurs dels anys 2013 i 2015 han provocat una notable disminució de l’assecatge tèrmic com a tipus de tractament, mantenint-se el compostatge com el més emprat.
Les 3 grans depuradores de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Besòs/Montcada i Baix Llobregat, acumulen el 31% del total de la producció de biosòlids a Catalunya durant el 2015 (que constitueix el 42% de la generació en matèria seca). L’evolució mostra que l’aplicació al sòl (agricultura, jardineria, restauració d’activitats extractives) és la destinació majoritària per al reaprofitament dels fangs, observant-se, per altra banda, un reducció en la valoració energètica. Al materix temps, es constata que la disposició en abocador és un destí molt minoritari.
